Vespre de lluna a la platja i mb tu

I va començar a fer petites coses noves per anar canviant, pero al teu costat li anava gran. Comensava a sentir algo aixi com el buit quan estava mbt i et quedaves callat despres d'una discusio absurda que la deixava en una total indiferencia i que convertia aquella tarda junts en un "no tenc res millo q fer" pero igualmnt frisava de que es fes un poc mes tard per poder marxar trankila cap a casa. No s'ho estava pasant be. I a mes, me era ben igual si era cupa meva. Ja sabia que ho era, pero be... un buit i una indiferencia que no se sap d'on sortien.
L'animava pensar que almenys estava fent coses per canviar i moure el seu mon. Besava, treballava, s'esforsava en l'estudi, pintava quadres per regalar i mantenia les relacions mb les amigues o algo aixi. Sabia que un dia sen aniria de casa i es quedaria sola i ja no ho veia com un somni irrealitzable, ho sentia a prop.